Sota l'acció de l'alta temperatura de la màquina de poliment del pla, les partícules abrasives apareixen desgast de plàstic. Aquest fenomen de desgast de plàstic depèn principalment de la duresa tèrmica del propi material de la peça. Durant la trituració, canviarà la temperatura del lloc de contacte. Relativament alt, el punt de fusió del material en contacte amb terra produirà una deformació i desgast plàstic relativament grans.
A causa de la comparació entre diversos abrasius i materials de carbur cimentat, tindran una duresa relativament alta a temperatures altes i resistència relativament gran al desgast del plàstic. Des del punt de desgast del plàstic, el diamant té una resistència plàstica molt gran, ja que el diamant produirà una capacitat de flux de plàstic relativament gran en condicions d'alta temperatura.
Com que a la superfície dels grans abrasius apareixerà un flux plàstic, no és la deformació plàstica produïda per ella mateixa. Aquest procés de desgast té determinades característiques i morfologia, no el flux plàstic del gra abrasiu en si, i la seva velocitat de transferència de masses depèn principalment de la velocitat assolida.
